1. ESTÈVIA, la planta dolça

    La planta Stevia rebaudiana Bertoni és coneguda com “la planta dolça” ja que les seves fulles tenen un gust dolç. Originària del Paraguai, avui es cultiva a tot el món i és utilitzada pel seu poder edulcorant i per les seves propietats medicinals.

    És una planta plurianual (pot viure uns quants anys) d’origen tropical, que al nostre clima mediterrani es comporta com a caduca, tornant a rebrotar cada primavera. A l’hivern cal protegir-la de les gelades, cobrint-la amb plàstics si és a terra, o l’entrarem a casa si la tenim en testos. Si ens trobem en una zona de gelades fortes i la volem cultivar a terra, aleshores és aconsellable cultivar-la sota hivernacle.

    L’estèvia es cultiva a ple sol. Durant l’estiu cal regar-la diàriament ja que és una planta tropical, però a l’hivern, al estar en parada vegetativa, regarem molt poc. Aquesta planta no tolera un excés d’humitat i si el sòl està entollat o no drena bé, les arrels es podriran. És poc exigent amb l’adob, cal tenir cura amb l’excés d’adobat perquè pot ser perjudicial. L’adobat mineral ha de dur més potassi que fòsfor i nitrogen i ha d’estar enriquit amb microelements. Amb un bon adobat orgànic n’hi ha prou amb una vegada l’any, a l’inici de la primavera, si és plantada a terra. Si està en testos.

    Ús medicinal de l’estèvia :

    Als Estats Units, Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina, l’Índia, Austràlia i Tailàndia, entre altres països, s’utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació.

    El seu ús principal és per a regular el sucre de la sang ja que el seu principi actiu estimula al pàncrees en la producció d’insulina. També redueix la pressió arterial, regula l´aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix en persones obeses i és antioxidant i diürètica. És també indicada per la càries dental ja que presenta acció antibacteriana.

    La dosi que utilitzen la major part de persones que han observat efectes beneficiosos és:

    • Fulla fresca: 4 fulles tendres menjades directament abans o mentre s’esmorza i 4 fulles més abans o mentre es sopa.
    • Fulla seca: quan no es disposa de fulla tendra es pot fer infusió de fulla seca triturada. Per prendre la planta en forma d’infusió la dosi és una culleradeta de postres rasa (2 grams) per tassa d’infusió, Es pot prendre una infusió en dejú pel matí i una per la nit.

    L’estèvia en gotes o refinada, tal com es troba comercialitzada, no té propietats medicinals.

    Enric March