Jardinería
-
ESTÈVIA, la planta dolça
La planta Stevia rebaudiana Bertoni és coneguda com “la planta dolça” ja que les seves fulles tenen un gust dolç. Originària del Paraguai, avui es cultiva a tot el món i és utilitzada pel seu poder edulcorant i per les seves propietats medicinals.
És una planta plurianual (pot viure uns quants anys) d’origen tropical, que al nostre clima mediterrani es comporta com a caduca, tornant a rebrotar cada primavera. A l’hivern cal protegir-la de les gelades, cobrint-la amb plàstics si és a terra, o l’entrarem a casa si la tenim en testos. Si ens trobem en una zona de gelades fortes i la volem cultivar a terra, aleshores és aconsellable cultivar-la sota hivernacle.
L’estèvia es cultiva a ple sol. Durant l’estiu cal regar-la diàriament ja que és una planta tropical, però a l’hivern, al estar en parada vegetativa, regarem molt poc. Aquesta planta no tolera un excés d’humitat i si el sòl està entollat o no drena bé, les arrels es podriran. És poc exigent amb l’adob, cal tenir cura amb l’excés d’adobat perquè pot ser perjudicial. L’adobat mineral ha de dur més potassi que fòsfor i nitrogen i ha d’estar enriquit amb microelements. Amb un bon adobat orgànic n’hi ha prou amb una vegada l’any, a l’inici de la primavera, si és plantada a terra. Si està en testos.
Ús medicinal de l’estèvia :
Als Estats Units, Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina, l’Índia, Austràlia i Tailàndia, entre altres països, s’utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació.
El seu ús principal és per a regular el sucre de la sang ja que el seu principi actiu estimula al pàncrees en la producció d’insulina. També redueix la pressió arterial, regula l´aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix en persones obeses i és antioxidant i diürètica. És també indicada per la càries dental ja que presenta acció antibacteriana.
La dosi que utilitzen la major part de persones que han observat efectes beneficiosos és:
• Fulla fresca: 4 fulles tendres menjades directament abans o mentre s’esmorza i 4 fulles més abans o mentre es sopa.
• Fulla seca: quan no es disposa de fulla tendra es pot fer infusió de fulla seca triturada. Per prendre la planta en forma d’infusió la dosi és una culleradeta de postres rasa (2 grams) per tassa d’infusió, Es pot prendre una infusió en dejú pel matí i una per la nit.L’estèvia en gotes o refinada, tal com es troba comercialitzada, no té propietats medicinals.
Enric March
-
-
Plantes en terrasses
A l’hora de triar les plantes que cultivarem als nostres balcons caldrà tenir en compte si el lloc és assolellat o ombrívol. Analitzar les característiques de cada espai ens ajudarà a encertar en l’elecció de les especies a utilitzar. Cada exposició, sol, mitja ombra i ombra, permet cultivar una gran quantitat de plantes adaptades a cadascuna de les tres situacions.
L’exposició a ple sol és la que presenten terrasses i balcons orientats al sud o sud-oest, sent l’emplaçament més apreciat a l’hora de cultivar-hi plantes. Entre les plantes millor es desenvolupen a ple sol trobem el gerani (Pelargonium zonale), el gerani d’heura (Pelargonium peltatum), la margarida blava (Felicia amelloides), el clavell de moro (Tagetes patula), els baladres (Nerium oleander), les roses (varietats de Rosa), les verbenes (Verbena x hybrida) o l’alfàbrega (Ocimum basilicum).
Quan ens referim a les situacions de mitja ombra volem dir que durant la major part del dia no hi arriba el sol directe i, per tant, les plantes que millor si troben són les que no toleren llargues hores de sol. Per aquestes situacions creades per l’ombra que produeixen els edificis als balcons orientats al sud o els que ho estan a est o oest, tenim un gran nombre de plantes com la planta dels diners (Plectranthus australis), les begònies (Begonia semperflorens), les calabruixes (Muscari armeniacum), les prímules (Primula vulgaris), les caputxines (Tropaeolum majus), els bonets (Evonimus sp.), les nandines (Nandina domestica) o els brucs (Erica carnea).
Els balcons o terrasses orientats al nord no tenen sol directe però sí suficient llum per que si desenvolupin moltes plantes. La varietat de plantes d’ombra és gran i entre les més habituals trobem les heures (Hedera helix), les alegries de la casa (Impatiens wallerana), les hosta (Hosta sp.), les cubanes (Aucuba japonica), les fulles (Aspidistra elatior), les hortènsies (Hydrangea macrophylla), les hortènsies d’hivern (Bergenia crassifolia) o les assifolia) o les esparregueres de jardí (Asparagus densiflorus).
-
